Com alguns sabreu, fa unes setmanes que estic algo ratllat respecte el que significa viure, el perquè de la meva existència, el com d’ella i por. Por per no sentir.
Hui, no sé perquè, desprès de dinar se m’ha ocorregut una idea un tant estrafolaria.
Alguns haureu vist el capítol doble de “The Library” de Doctor Who, d’altres no. Vos fique en el tema: en el capítol, hi havia un ordinador (super potent i tal) que tenia com a suport una ment humana (d’una xiqueta per a ser exactes) i gràcies a ella alguna gent que mor durant el capítol es descarregada allí, permetent-los viure (junt a la xiqueta) dins d’un món virtual.
Som testigs de grans avanços dins del camp de la tecnología, sabem que el cervell funciona mitjançant estímuls elèctrics i rep estímuls de l’exterior de la mateixa forma. Així doncs, és inviable? Tal vegada huí en dia, però en un futur no molt llunyà, els mons virtuals que construïm tindran tant o mès detalls que el que vivim; tal vegada els dispositius d’enmagatzemament seran tan grans que fàcilment podrem guardar tota una ment humana allí…
És tan difícil? Jo no ho crec.
Potser aquesta idea signifique un abans i un desprès en la meva carrera, qui sap?
