Com alguns sabreu, fa unes setmanes que estic algo ratllat respecte el que significa viure, el perquè de la meva existència, el com d’ella i por. Por per no sentir.
Hui, no sé perquè, desprès de dinar se m’ha ocorregut una idea un tant estrafolaria.
Alguns haureu vist el capítol doble de “The Library” de Doctor Who, d’altres no. Vos fique en el tema: en el capítol, hi havia un ordinador (super potent i tal) que tenia com a suport una ment humana (d’una xiqueta per a ser exactes) i gràcies a ella alguna gent que mor durant el capítol es descarregada allí, permetent-los viure (junt a la xiqueta) dins d’un món virtual.
Som testigs de grans avanços dins del camp de la tecnología, sabem que el cervell funciona mitjançant estímuls elèctrics i rep estímuls de l’exterior de la mateixa forma. Així doncs, és inviable? Tal vegada huí en dia, però en un futur no molt llunyà, els mons virtuals que construïm tindran tant o mès detalls que el que vivim; tal vegada els dispositius d’enmagatzemament seran tan grans que fàcilment podrem guardar tota una ment humana allí…
És tan difícil? Jo no ho crec.
Potser aquesta idea signifique un abans i un desprès en la meva carrera, qui sap?
Com alguns de vosaltres sabeu (i sino ara ho voreu) soc una persona que li agrada molt sentir música. Açò no vol dir que ni m’agrada ni em deixe d’agradar tant grups comercials com no, el que vol dir és que m’agrada la melodia i el ritme de la majoria de les cançons (excepte coses molt cutres) i com compaginar la vida en elles.
Ara la raó del post. Aquest post va dedicat a aquelles cançons del youtube que m’han obert els ulls, aixina que qué menos que escoltar-les!
Doncs com ve sent costum amb les cançons, i durant el curs, avuí presente una cançó dedicada a Vivancos… perquè aixina no es pot anar a PDL.
I want to know what love is
I gotta take a little time
A little time to think things over
I better read between the lines
In case I need it when Im older
Now this mountain I must climb
Feels like a world upon my shoulders
I through the clouds I see love shine
It keeps me warm as life grows colder
In my life theres been heartache and pain
I dont know if I can face it again
Cant stop now, Ive traveled so far
To change this lonely life
I wanna know what love is
I want you to show me
I wanna feel what love is
I know you can show me
Im gonna take a little time
A little time to look around me
Ive got nowhere left to hide
It looks like love has finally found me
In my life theres been heartache and pain
I dont know if I can face it again
I cant stop now, Ive traveled so far
To change this lonely life
I wanna know what love is
I want you to show me
I wanna feel what love is
I know you can show me
I wanna know what love is
I want you to show me
And I wanna feel, I want to feel what love is
And I know, I know you can show me
Lets talk about love
I wanna know what love is, the love that you feel inside
I want you to show me, and Im feeling so much love
I wanna feel what love is, no, you just cannot hide
I know you can show me, yeah
I wanna know what love is, lets talk about love
I want you to show me, I wanna feel it too
I wanna feel what love is, I want to feel it too
And I know and I know, I know you can show me
Show me love is real, yeah
I wanna know what love is…
Ara la versió
Jo no vull al Vivancos
A PDL vaig a anar
Que ja faltí l’altre dia
Molt no es pot haver liat
Perquè nomès ha explicat una cosa.
La classe va a començar,
pareix que el temps es pare.
Per què estaras de baixa,
no tardes o ho passarem molt mal.
En general, no sé fer una TDS,
Jo no sé, si podré continuar,
No em puc anar, ja fa rato que podia,
I tornar prompte a casa…
Jo no vull al Vivancos
Vull al Conde Dooku
Jo no vull al Vivancos
Que m’estic adormint
El descans ja s’ha acabat
El malsón torna a començar,
i no et pots escapar.
pareix que el món s’acaba.
En general, no sé fer una TDS,
Jo no sé, si podré continuar,
No em puc anar, ja fa rato que podia,
Pa tornar prompte a casa…
Jo no vull al Vivancos
Vull al Conde Dooku
Jo no vull al Vivancos
Que m’estic adormint
Jo no vull al Vivancos
Vull al Conde Dooku
Jo no vull, jo no vull al Vivancos
Que estic, que m’estic adormint
Parlem de Vivancos
Jo no vull al Vivancos , el que em fa adormir
Vull al Conde Dooku , que em feia mantenir despert
Jo no vull al Vivancos, no, no et pots escapar
Que m’estic adormint, yeah
Jo no vull al Vivancos , el que em fa adormir
Vull al Conde Dooku, jo tampuc el vull
Jo no vull al Vivancos, jo tampuc el vull
I jo tampoc, jo tampoc, que m’estic adormint
Mostra’m una TDS, yeah
Jo no vull al Vivancos…
Filldeputisme, mès que una fil·losofia, és una forma de viure. Es basa en l’auto-superació i supervivència de la persona en el seu dia a dia, cosa que la fa perfectament aplicable al panorama actual.
HISTORIA
Els primers indicis coneguts del filldeputisme es troben a uns arxius al Museu Històric de Venècia i daten del 103 A.C. En aquestos escrits, es parla d’un gran romà anomenat Mysanthropus Abstenimus que es ficà a viure a la costa mediterrània, un poc al sur del llac que milenis desprès es diria l’Albufera. Allí, al damunt d’un turó, el pensador que buscaba soledat va ser il·luminat per el camí del filldeputisme. El primer terme que fa referència a aquesta vertent es terme Filie-di-mater-generalisum.
En canvi, el filldeputisme no arrivà a extendre’s i permanegueren les seves bases als documents amagats a la casa del turó (mes tard anomenat Muntanyeta dels Sants). Ens consta que Mysanthropus mori solter a l’edat dels 46 anys.
Passà molt de temps fins que es tornaren a descobrir aquestos textos, concretament fins el 1214 D.C. l’època en que gran part de la Península Ibèrica era musulmana En uns documents trobats al Museu Històric d’Almeria, es descobrí que un filòsof musulmà, Abdúl Rahamá, resident en un poble que començà siguent un mercat anomenat Suehca, trobà uns documents en una petita muntanya i es disposà a traduïr-los. Mès tard, abrumat per la il·luminació provocada per tals pergamins, n’Abdúl començà a instruïr al poble en vies de creixement en la forma de vida filldeputisme.
Des d’aquest moment, ni guerres ni conquestes han pogut apagar la flama, el filldeputisme romandrà viu a la ment dels habitants d’aquest mercat fins als dies d’avui.
FORMA DE VIDA
Per què uns escrits de fa dos mil i pico anys es poden aprofitar el dia d’avuí, podreu pensar. Doncs bé açò és perquè és una forma de viure, no una forma de vore les coses. Si no, tens exemples a la mà, tant el Cristianisme com el Musulmà i el Budisme han aguantat fins ara i ningú ha qüestionat la seva utilitat en el dia d’avuí.
El filldeputisme segueix uns preceptes, els mateixos escrits per Mysanthropus. Procedirem a indicar els mès importants:
Un filldeputa no naix, un filldeputa es fa. Clarament ens indica que per no nèixer filldeputa no vol dir que no pugam mitjançant determinació aconseguir ser-ho.
Un filldeputa és filldeputa, ni cabró ni malparit. En aquest precepte se’ns indica que el filldeputisme no tolera ni tortures ni assassinats… per a ser exactes no es tolera influïr directament de manera negativa en la llibertat dels demés i respectar les normes cíviques, així com els drets humans.
Un filldeputa quan es tirat per terra no descansa fins tirar per terra a l’altre. Eus aquí l’esperit d’autosuperació abans comentat.
Un filldeputa sempre tirarà per terra a algú però amb gràcia. Ací podem trobar que un filldeputa és aquell que dins de la broma pot tirar per terra a algun company, però sempre tenint en compte que els amics són importants, com ho vorem al següent punt.
Un filldeputa deixa que els amics facen tot el que podria fer ell. Es pot comprobar que un bon filldeputa pot tindre qualitats de líder. Clarament indica que un bon filldeputa tindrà una gran capacitat per a sobreviure.
Un filldeputa mostra tot el que ha aconseguit amb la suor. Ens trobem que aquest precepte indica el mètode que té el filldeputa de fer-se respectar entre la gent. Es suposa que la suor es refereix a la suor dels amics que han treballat per ell.
Un filldeputa no amaga el seu filldeputisme. Els preceptes del Filldeputisme, entre ells els abans comentats, s’han de portar a terme sense tindre en compte el que podrien pensar els altres, s’ha de fer vist per tots que u es filldeputa.
Avui ja estic feliç de bon de matí… he conseguit la Edició Coleccionista del World of Warcraft: Wrath of The Lich King
Què té de bo?? Vici bàsicament xD a més d’unes cosetes extra que explicaré
10:00: Torne a casa desprès d’haver-lo comprat
Tot emocionat, mire la part del darrere de la caixa i em dispose a obrir-la:
Mai haguera pensat que cabera tanta cosa en una caixa pero be…. ací una foto de tot:
2 baralles del joc de cartes, cartes exclusives, la alfombrilla per al ratolí del nou continent, la BSO original del joc amb cançons exclusives, un DVD amb el “How to” de la expansió, un Art Book molt impresionant (i de tapa dura ) i, per supost, la caixa de la expansió, en un únic DVD
Tot açò ve d’haver llegit malament una descripció de la nova pel·lícula de Vin Gasoil, Babylon A.C.
El cas esque vec: “interesantes persecuciones” on en realitat deia “incesantes persecuciones”.
Jo em pare a pensar i dic… què collons es una persecució interessant?? Aleshores he pensat en una nova assignatura de les que m’he quedat “Absent” (estava però com si no… xD) a mitja classe… A no ser que donen PDL (compiladors) mentres es perseguisquen no sé què serà… I m’ha vingut al cap el mestre de PDL… Obi Wan Kenobi (si sabeu qui és ho entendreu xD). En eixe moment dic, “ostia, si té que estar Obi Wan Kenobi en una persecució interessant… ja sé com es fa la persecució!! Amb vaines de “SW I: La Amenaza Fantasma”!!”, per tant podem arribar a la conclusió que a Babylon A.C. hi ha una persecució amb Vaines i és interesant perquè Obi Wan (de PDL) ens explica compiladors mentres hi ha acció
Ale ja m’he quedat a gust xD
Pos res, desprès d’uns dies de no parar per casa gràcies al Festival Internacional de MIM de Sueca, recomane molt Brokers d’Yllana, torne a la càrrega!! Ja em direu xD
